Inscripció a les Sessions Obertes de Fahrenheit 441
Omple el formulari per inscriure’t a les sessions obertes del laboratori Fahrenheit 441, que tindran lloc a L’Estruch. Et contactarem per confirmar la teva plaça i enviar-te tota la informació necessària abans de cada sessió.
Les dades facilitades s’utilitzaran únicament per gestionar les comunicacions relacionades amb Fahrenheit 441 i les activitats organitzades a L’Estruch. No se cediran a tercers excepte obligació legal. Pots sol·licitar la modificació o baixa de les teves dades en qualsevol moment.
Inscripció a les Sessions Obertes de Fahrenheit 441
Omple el formulari per inscriure’t a les sessions obertes del laboratori Fahrenheit 441, que tindran lloc a L’Estruch. Et contactarem per confirmar la teva plaça i enviar-te tota la informació necessària abans de cada sessió.
Les dades facilitades s’utilitzaran únicament per gestionar les comunicacions relacionades amb Fahrenheit 441 i les activitats organitzades a L’Estruch. No se cediran a tercers excepte obligació legal. Pots sol·licitar la modificació o baixa de les teves dades en qualsevol moment.
Ens trobem en un moment decisiu per al futur de la humanitat, on les eleccions que es prenguin en els pròxims anys no només determinaran l'equilibri de poder mundial, sinó també el destí de milions de persones.
Cal situar-nos en un món on el conflicte és omnipresent, inevitable i determinant.
En un món en transició, la forma com gestionem el conflicte podria ser el factor clau que determini si trobarem noves vies cap a l’alba d’una nova alenada o el crepuscle del nostre últim alè.
Foscor total. S’obre lentament el teló. Un sol focus il·lumina les paraules escrites al fons de l’escenari.
Des de Sabadell, Fahrenheit 441 articula art i ciència, pensament crític i comunitat per desmuntar les narratives punitives i regenerar imaginaris de justícia.
Durant 18 mesos, el projecte reuneix escoles, artistes locals, professionals de la gestió de conflictes i ciutadania en un procés d’investigació, creació i formació.
Allotjat a L’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu de Sabadell, com a laboratori d’investigació, camp de disputa, de relat i de possibilitat transformadora.
Posarem a debat el conflicte, s’impulsaran espais de trobada amb artístes locals, tallers amb infants i joves, trobades obertes i aliances institucionals. Amb el suport de l'institut català i internacional per la pau (ICIP).

Tésera Mediació
(Aidà Almirall)
És un projecte que treballa en l’acompanyament de conflictes en contextos comunitaris, organitzatius i institucionals, posant al centre les relacions, la paraula i la responsabilitat compartida. La seva pràctica no parteix de la neutralitat ni de la cerca immediata de solucions, sinó de la necessitat d’entendre què està en joc en cada conflicte, quines asimetries el travessen i quines veus han quedat fora o silenciades

Manuel Delgado
Catedràtic d’antropologia de la Universitat de Barcelona, especialitzat en l’estudi de l’espai públic, la religió i els moviments socials urbans.
La seva obra analitza les dinàmiques de convivència, conflicte i apropiació simbòlica de la ciutat contemporània.

ICIP
ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) és una institució creada per promoure la cultura de la pau, la transformació no violenta dels conflictes i el paper de Catalunya com a agent de pau al món. L’àrea d’alternatives de seguretat promou perspectives crítiques i constructives sobre la noció de seguretat en els contextos socials i polítics actuals. Situa al centre la transformació de les violències des de la cultura de pau, el pensament pacifista i feminista, la garantia de drets i la igualtat, en contraposició a models punitius o bel·ligerants.
En aquesta primera sessió interrogarem el terme "conflicte": la seva inevitabilitat i el seu paper com a motor de vida. Reflexionarem sobre com s’ha denostat el conflicte, associant-lo a la ruptura o al fracàs, i com aquesta mirada ha alimentat una idea de pau basada en el silenci o la submissió. És possible una pau amb conflicte? Una pau viva que integri la tensió com a condició del vincle? Relacionarem també el conflicte amb l’amor, són conceptes oposats? O són la força que sosté i acompanya la diferència? En definitiva, si el conflicte és allò que ens destrueix o, paradoxalment, el que ens permet la pròpia existència.
La sessió en qüestió té com a objectiu posar a debat el concepte de violència; Quí la defineix? Qui té el poder de determinar què és o no és violent? I com d’atravessades estan aquestes preguntes pel context cultural i polític.
Parlarem de la violència visible; la guerra, la repressió, el càstig. Però també de la violència simbòlica que s’exerceix de manera silenciosa en el dia a dia.
Posarem sobre la taula l’augment del bel·licisme, la polarització social i la seva relació amb la por, la precarietat i el control. En definitiva, de si la humanitat tendeix a la destrucció o ens queda alguna esperança.

Ada Colau
Activista social i política, cofundadora de la PAH i exalcaldessa de Barcelona, reconeguda per la seva tasca en defensa del dret a l’habitatge i les polítiques socials.

Oriol Farrés
Filòsof i investigador, especialitzat en pensament polític contemporani, ètica i teoria republicana. La seva obra explora les relacions entre filosofia, societat i transformació política

Novact
(Alys Samson Estapé)
Promou la transformació social mitjançant l’acció noviolenta, la defensa dels drets humans i la construcció de pau en contextos de conflicte arreu del món.

Clara Serra
Filòsofa, professora i assagista feminista, vinculada al pensament crític i a l’anàlisi política contemporània. Vinculada a espais universitaris i de recerca com ADHUC (UB).

Imane Raissali
(Miss Raisa)
Rapera, psicòloga i comunicadora, coneguda per una obra artística que aborda identitat, feminisme, racisme i islamofòbia amb un llenguatge directe i transformador. Implicada en la defensa dels drets humans i la diversitat cultural.

Raúl Gallego
Periodista i director de documentals, guanyador d’un Emmy Internacional, especialitzat en zones de conflicte, periodisme social i de denúncia, amb la intenció de mobilitzar i sensibilitzar.
La sessió en qüestió té com a objectiu posar a debat el punitivisme, el càstig com a única via de resolució dels conflictes. Posar sobre la taula el dolor inherent al càstig. Ens preguntem si fer mal porta inevitablement a fer més mal i que si aquest dolor acumulat pot portar-nos a un punt de no retorn, un moment on la restauració, la regeneració, ja no és possible?
Reflexionar sobre com la dretització del propi sentit comú ha fet que la seguretat quedés atrapada dins una lògica retributiva, i si és possible recuperar-ne un sentit vinculat a la cura i la justícia social. Què passa quan els rols de víctima i agressor deixen de ser transitoris, quan esdevenen identitats fixes dins el relat social, on queda llavors l’agència? On queda la possibilitat real de transformació i responsabilitat compartida?
La sessió en qüestió té com a objectiu posar a debat la comunitat en relació amb el conflicte, abordant conceptes com la fraternitat, la polarització de les parts i el distanciament comunitari, així com la tensió entre llibertat col·lectiva i responsabilitat compartida.
Es reflexionarà sobre com la fragmentació social afecta la nostra capacitat de sostenir vincles comuns i imaginar altres formes de convivència. En definitiva, si la humanitat tendeix a l’autodestrucció o si queda alguna esperança en allò comunal.

Paqui Perona
Presidenta de Veus Gitanes i activista del barri de la Mina, amb més de 20 anys dedicats a la defensa dels drets de les dones gitanes. Referent de la transformació comunitària, impulsa processos d’apoderament, educació i lluita contra la discriminació.

Teresa Tiburcio
Antropòloga i investigadora postdoctoral al CSIC, especialitzada en desigualtats urbanes i moviments d’autogestió. La seva tesi sobre Esperanzah, una ocupació de 500 famílies a São Paulo, analitza pràctiques col·lectives d’autoconstrucció, resistència i governança comunitària.

Oriol Sorolla
Historiador i activista vinculat als moviments socials d’habitatge i a les candidatures municipalistes. Ha participat en la defensa del dret a la ciutat i alternatives comunitàries al neoliberalisme. Treballa com a tècnic en l’àmbit del VIH, impulsant projectes de sensibilització i acompanyament.

Gemma Ruiz
Periodista i escriptora catalana, la seva obra
literària combina memòria, feminisme i crítica social. Com a periodista, ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya.

Mireia Vehí
Sociòloga, activista i diputada al Congrés per la
CUP. Especialitzada en gènere, migracions i drets humans. Reconeguda per la seva denúncia del racisme institucional i l’anàlisi crítica de les polítiques migratòries i de l’extrema dreta.

Ana Pérez-Muelas
Historiadora i activista amb més de 25 anys d'experiència en moviments socials. Ha treballat en espais com la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, Ca la Dona o com a representant del MUME al projecte So Close.
La sessió en qüestió té com a objectiu posar a debat la idea d’estructura i la seva relació amb el conflicte. Parlar de com les estructures; socials, conòmiques, culturals o simbòliques, actuen de forma invisible configurant les nostres accions, relacions i percepcions del món. Com es pot habitar la tensió entre autoritat i desig sense que una anul·li l’altra? Fins a quin punt el conflicte neix de les persones o de les estructures que les travessen i condicionen?
Ens preguntem com reconèixer aquestes estructures invisibles pot permetre’ns gestionar els conflictes de forma transformadora, i fins a quin punt complexitzar l’anàlisi del conflicte és imprescindible per evitar els discursos simplificadors i reactius de l’extrema dreta.
La sessió en qüestió té com a objectiu aprofundir en la dimensió emocional del conflicte: com es transmeten entre generacions i com configuren les nostres respostes individuals i col·lectives? Com els mitjans i els discursos polítics instrumentalitzen l’emoció?
Recuperem el concepte brechtià de distanciament emocional com a estratègia per pensar des de la consciència crítica i no des de la identificació cega: com sostenir l’empatia sense caure en la captura emocional que impedeix la reflexió? En definitiva, si l’emoció pot esdevenir camí de transformació osi és, alhora, la nostra pròpia trampa.

Alidé Tremoleda
Pedagoga especialitzada i formada a l’institut Pikler-Lóczy de Budapest. Cofundadora de Malaika, projecte dedicat a l’acompanyament respectuós de la primera infància. Impulsora de La Rosada, la primera residència comunitària amb pedagogia Pikler situada a Prats de Lluçanès.

Jordi Mir
Filòsof i professor especialitzat en moviments socials, cultura digital i educació per al pensament crític. Investigador de les emocions polítiques i de com aquestes operen en la comunicació digital, la radicalització i les contranarratives.

Ramón Simó
Director teatral, docent i investigador amb una sòlida trajectòria en arts escèniques i política cultural. Especialista en l’obra i el pensament de Bertolt Brecht. Ha estat vinculat a institucions teatrals de referència i al món universitari.
La sessió en qüestió busca repensar la justícia com a espai de gestió del conflicte i de transformació col·lectiva. Què vol dir reparar sense castigar? Qui decideix què és, i per a qui és, un espai segur? Pot existir un espai segur per a les agressores, i és legítim que hi sigui? On s’acaba la protecció i comença l’exclusió? En definitiva, si la justícia pot ser alguna cosa més que venjança, o si encara podem imaginar-la com a espai de cura i responsabilitat compartida.
Activitat oberta a persones de totes les edats per crear col·lectivament una cançó que reculli els aprenentatges sobre el conflicte treballats durant aquesta primera etapa del projecte.
Punt de trobada i d’expressió col·lectiva, l’objectiu és transformar la narrativa sobre el conflicte a través de la música, convertint-lo en un espai compartit de diàleg, emoció i creativitat. L’activitat serà dinamitzada pel grup de música Xiula, que guiarà un taller participatiu. El procés culminarà amb la creació d’una cançó comunitària en què també hi participaran Lu Rois i Tremenda Jauría, sumant veus, estils i sensibilitats diverses.

Xiula
Grup de música familiar i comunitària que combina cançons, humor i educació emocional, amb projectes participatius i de transformació social.

Lu Rois
Compositora, cantant i pianista sabadellenca amb una obra íntima, personal i poètica d’atmosfera acollidora i textures electròniques.

Tremenda Jauria
Col·lectiu musical feminista i disident de Madrid, conegut per un mestissatge potent de reggaeton, cúmbia, electrònica i activisme polític.

Foscor total. Un soroll suau de pàgines que passen, veus que murmuren, com si la ciutat parlés des del ventre. A poc a poc, el teló s’obre. Un espai híbrid es revela: mig escenari, mig aula, mig laboratori.
Al fons, projectades, les paraules: Fahrenheit 441 - Acte I: La Investigació
Una veu en off emergeix, clara i continguda:
Aquesta primera fase del projecte Fahrenheit 441 és un espai d’investigació-acció que busca escoltar, recollir i posar en circulació les veus de Sabadell al voltant del conflicte com a motor de vida col·lectiva.
El procés combina recerca i experimentació: una part es desenvoluparà a escoles i instituts de Sabadell, on es duran a terme un anàlisi narratiu per explorar com les noves generacions perceben, viuen i gestionen el conflicte amb un retorn formatiu sobre conflicte.
Un segon moment s’esdevindrà en forma de recerca oberta: set sessions públiques del laboratori d’investigació, camp de disputa i de relat, dedicades cadascuna a un eix fonamental: conflicte, violència, càstig, comunitat, estructura, emoció i justícia.
Un soroll de llapis que escriu, una càmera que fa clic, un grup que respira. L’espai queda suspès.
La veu s’extingeix.
Es fa fosc lentament, com si la ciutat guardés l’aire abans del primer mot.
Una veu en off, gairebé confidencial, narra el que està passant darrere l’escena, invisible als ulls dels espectadors.
Quina narrativa tenen les criatures i adolescents de Sabadell?
Com llegeixen, perceben i habiten aquesta època marcada per la polaritat social? Com estem explicant què és el conflicte a les persones menudes?
Buscarem el debat, de la mà de Versembrant, a partir de dinàmiques, formació i música.
Treball amb alumnat de primària i secundària en centres públics de Sabadell.
En silenci, s’intueix moviment: ritmes amb les mans. La veu s’esvaeix.


El públic puja a l’escenari. Es troben un laboratori: taules de fusta degastada, fitxers, provetes amb conceptes com estructura, violència, empatia, justícia... La natura envaeix l’ordre escèptic, convertint l’experiment en performance. Ponents i públic, amb bates blanques, debaten i interrompen hipòtesis. El Laboratori Fahrenheit 441 és una peça viva d’investigació escènica on el pensament esdevé matèria i la teoria, camp de batalla.
Tallers presencials de gestió regenerativa del conflicte. Els tallers estaran dirigits a diferents col·lectius clau de l’ecosistema cultural, educatiu i comunitari de Sabadell, amb l’objectiu d’enfortir capacitats locals per abordar el conflicte des d’una perspectiva estructural, restaurativa i creativa.
Espai obert a entitats, ciutadania, expertes, investigadores i administració pública, d’articulació local comunitari entorn el conficte. La creació d’aquest espai esdevé clau per evitar que els coneixements, metodologies i relacions generades pel projecte es dissolguin un cop finalitzada la seva implementació temporal. Es tracta de fer del tancament un punt de partida.

Foscor total. Un pols lleu, com un batec, com si l’escenari tornés a la vida des dels materials recollits a l’Acte I. S’encén una llum tènue sobre el laboratori escènic: papers estesos, pigments, fang, un sintetitzador, eines de mesura, instruments musicals.
Tot sembla a punt de transformar-se.
Al fons, noves paraules: Acte II: La Narrativa
La segona fase intersecciona art i ciència com a dues maneres complementàries de pensar i sentir el món. D’una banda, la informació recollida es processarà des d’una mirada acadèmica, analítica, per extreure patrons, tensions i aprenentatges. De l’altra, s’abordarà des de l’art i la cultura, com a espais capaços de traduir i expandir allò viscut en la recerca, generant una nova narrativa que reformuli el conflicte com a espai de transformació col·lectiva.
Un procés on el coneixement esdevé matèria sensible, on la teoria troba cos en l’expressió artística i on l’experiment continua, ara en forma de relat compartit. El conflicte, tornat llenguatge, torna també a la comunitat per seguir obrint preguntes.
Dues llums: una freda i una càlida, es mouen fins a superposant-se, fins a crear una tercera llum. Una respiració profunda travessa l’escena convidant al públic a trepitjar aquest nou espai.
La tercera llum es manté al centre de l’escenari. A poc a poc, la seva temperatura es desplaça cap al blau, revelant taules cobertes de documents, llibres oberts, esquemes, carpetes i eines de laboratori. Tot sembla emergir d’aquella llum híbrida, com si la teoria fos una condensació de l’aire.
Aquesta acció proposa un espai-temps d’anàlisi col·lectiva centrat en la descomposició conceptual del conflicte. No es tracta de resoldre’l, sinó d’habitar-lo críticament, desarticulant les capes simbòliques, estructurals i culturals. Es treballarà en sessions col·lectives de reflexió a L’Estruch, que es convertirà en un espai de pensament compartit i laboratori discursiu. Aquestes sessions combinaran metodologies de lectura crítica, anàlisi narratiu, dinàmiques de pensament visual i dispositius d’escriptura col·lectiva.
La llum híbrida, encara perceptible sota la fredor, palpita lleument, com recordant que aquest espai forma part d’un organisme més ampli.
La tercera llum torna a expandir-se, movent-se com un pols. Ara es desplaça cap a tonalitats més càlides: ambres, ocres, rosats que transformen l’espai analític en una superfície dúctil. Els pigments, les teles, els instruments i els gestos apareixen com si haguessin estat amagats just sota la pell del laboratori.
Aquesta acció proposa una transició entre el treball conceptual realitzat en la fase anterior i els llenguatges propis del camp artístic, generant una nova narrativa entorn el conflicte.
La llum híbrida continua present, com una membrana que uneix maneres diferents de pensar i comunicar.
Un moviment, un so, un color: l’escena s’expandeix.
S’obre una convocatòria pública adreçada a entre 8 i 10 artistes locals, amb trajectòries diverses, per desenvolupar propostes que parteixin dels materials generats en el procés de descomposició conceptual.
Les propostes poden adoptar múltiples formats: visuals, performatius, sonors, textuals o híbrids, i estaran acompanyades per Nàia i per l’artista Xavier Núñez i Morera, des d’un lloc d’escolta activa, contenció i coinvestigació.
Escena 3
S’encén la llum general. No hi ha cortines, només l’escenari nu, els Teatre Polític mecanismes visibles i els cossos preparats per explicar una idea.
Una narradora avança fins al davant, sense disfressa.
NARRADORA:
Tot el que esteu veient aquí no és un drama, ni una ficció destinada a fer-vos oblidar. És una demostració.
Una proposta d’investigació en forma d’escena.
Se us demana que mantingueu la distància necessària per pensar, però també la proximitat suficient per entendre que això que passa aquí us passa a vosaltres.
La narradora fa un pas enrere, però continua present.
L’escena comença amb plena consciència de ser escena.
Teatre Polític
Aquest projecte vol obrir un espai de creació i recerca al voltant del teatre polític, un vehicle idoni capaç d’interpel·lar el present i repensar la relació entre emoció, cos i consciència crítica. Per transformar la manera com el conflicte és percebut i explicat.
El projecte proposa reactivar el llegat del teatre polític a Sabadell, una ciutat amb una trajectòria escènica vinculada al compromís social i a la reflexió crítica.
Teatre Polític
De Brecht a Feliu Formosa, acompanyades del coneixement generat per César de Vicente i amb Piscator, Kantor o Artaud de guies, ens proposem generar un temps i un espai creatiu i d’investigació local que ens porti a desenvolupar una peça escènica com a resultat del procés de recerca i treball col·lectiu.
Es preveu la sistematització de tota la informació generada en forma d’un arxiu viu, mutant i relacional que reculli les múltiples narratives, imatges, tensions i restes simbòliques que han emergit al llarg del projecte Farenheit 441. Un dispositiu obert, en procés, que funcioni com amemòria col·lectiva, eina de transmissió i dispositiu d’activació futura.
Aquest lloc web utilitza cookies tècniques necessàries per al seu correcte funcionament i, amb el teu consentiment, cookies per millorar l’experiència de navegació. Pots acceptar, rebutjar o configurar l’ús de cookies en qualsevol moment.
